Andrea Molina, secretaria Junta CNIAC |
Imatges de la jornada |
El dissabte 29 de novembre, en Diego, en Pau i jo, Andrea, vam prendre part en la primera jornada de l’Àgora intergeneracional. Aquesta és una iniciativa que va organitzar Catesco amb l’ajuda de diverses entitats que formen part de l’Aliança Catalunya 2030. L’objectiu principal d’aquesta jornada era fer reflexionar junts i intercanviar opinions entre persones de diferents edats sota el lema: Transformar l’educació davant l’emergència climàtica i els seus efectes sobre els col·lectius més vulnerables de la societat. Volíem aconseguir una visió compartida sobre els problemes socials i ambientals que estem vivint ara i que vindran en el futur.
Des del primer moment, l’organització va crear un ambient molt acollidor. Això va fer que tothom es sentís còmode i que el diàleg fos respectuós. També es va fomentar l’escolta activa, cosa que va ser molt útil.
Els participants vam formar grups petits amb gent de diferents edats i amb experiències de vida molt variades. Això va ser molt interessant, ja que vam poder conèixer persones amb maneres de pensar i sensibilitats molt diferents i, des del meu punt de vista, va enriquir molt el diàleg . La diversitat del grup va ser una de les coses més positives de la jornada. Va permetre que compartíssim les nostres opinions i aprenguéssim dels altres des de perspectives molt diferents. Això va obrir moltes converses i va fer que la jornada fos més profitosa.
Durant les sessions de treball, vam parlar sobre la lluita contra el canvi climàtic, com l’educació pot canviar la societat i la situació dels col•lectius vulnerables. Vam mirar aquests temes des de la perspectiva de les diferents edats, el que va fer que veiéssim tant les coses que ens separen com les que tenim en comú. Va ser molt interessant veure com cada generació entén els mateixos problemes de manera diferent, segons quan i on va créixer, però també com tenen les mateixes preocupacions i desitgen canviar les coses.
L’art va tenir un paper molt important en tot el diàleg. Va ser una eina que va ajudar les persones a comunicar les seves emocions i opinions. Mitjançant activitats creatives, l’art va fer que tothom pogués participar i va crear un ambient molt obert on la gent podia expressar-se sense por de ser jutjada. Això va permetre que les persones poguessin expressar-se de manera més lliure, sense limitar-se a les paraules. Va ser una forma de comunicació que va ajudar a entendre les sensacions i les emocions de les persones que hi van participar.
En resum, el diàleg intergeneracional va ser un espai on ens vam sentir escoltats i apreciats. La temàtica del diàleg i la dinamizació convidava a participar activament. El valorem com una experiència molt positiva i esperem que aquest primer diàleg sigui només el començament d’un procés més ampli, del qual puguem veure els fruits més endavant en forma d’accions concretes.