Fem gran l’acolliment

Ckp8X4NWkAAlTwBEl dissabte 11 de juny es va realitzar la jornada ‘Fem gran l’acolliment, organitzada per l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en col·laboració amb l’Obra social de ‘La Caixa’. La jornada vol ser el tret de sortida per a promoure a cultura de l’acolliment a casa nostra i, sobretot, per reconèixer i valorar la tasca que cada dia fan les famílies acollidores.

Actualment, a Catalunya hi ha 612 famílies que acullen 1.017 nens i nenes, però calen més famílies en disponibiiltat d’acollir un infant. Famílies, a més, que vulguin acollir infants amb algun tipus de dificultat en el seu comportament, diversitat funcional o grups de germans. El Govern de la Generalitat de Catalunya té com a un dels seus principals objectius garantir el dret dels infants a viure en família, en compliment de la recomanació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant i de la mateixa Llei 14/2010, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que estableix la preferència de mesures d’acolliment respecte l’internament de l’infant en un centre. Per això, per tal de promoure la cultura de l’acolliment i d’impulsar l’acolliment familiar, des de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció s’ha definit el model d’acolliment familiar dels propers anys.

Va inaugurar l’acte la consellera del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Sra. Dolors Bassa, i en varen fer una presentació col·legiada la directora general de Famílies, Sra. Roser Galí, el director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Sr. Ricard Calvo, i la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, Sra. Agnès Russiñol, juntament amb el Sr. Marc Simón, director general de l’Àrea d’Integració social de la Fundació ‘La Caixa’.

CkqnGhOXAAEjcMuLa jornada es va iniciar amb la ponència: Els acolliments familiars en l’àmbit internacional, a càrrec de la Sra. Carme Montserrat, membre de l’Equip d’Investigacions sobre Infància, Adolescència, Drets dels Nens i Nenes i la seva Qualitat de Vida de l’Institut d’Investigacions sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona. 

En acabat es varen dur a terme dues taules rodones, una primera taula sobre L’experiència de les famílies acollidores, composada per famílies que exposaven les seves vivències, i tot seguit, una segona taula de Diàleg entre els equips tècnics, amb professionals de les institucions col·laboradores d’integració familiar i els equips d’atenció a la infància i l’adolescència.

Va cloure la jornada: L’acolliment com a experiència vital, amb participació de joves que han estat acollits per una família aliena testimoniant sobre la seva experiència, i l’acompanyament de la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, Sra. Agnès Russiñol.

La jornada Fem gran l’acolliment del dia 11 de juny va ser la primera de les que estan programades per aquest any 2016 amb l’objectiu de poder definir aquest nou model d’acolliment familiar per als propers anys. Així el 17 de juny també es va fer una jornada de treball amb representants de tots els agents implicats per continuar treballant en el marc de l’acolliment. Està previst continuar aquest treball al mes d’octubre amb l’objectiu de tenir definit aquest nou model d’acolliment familiar a l’últim trimestre de l’any.

El benestar subjectiu dels adolescents sota tutela a Catalunya

La qualitat de vida de les persones es compon de dos tipus d’elements: les condicions de vida material i les condicions de vida no materials, i el benestar subjectiu es defineix com el principal component psicosocial (no material) de la qualitat de vida.

La recerca:  El benestar subjectiu dels adolescents sota tutela a Catalunya, endegada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en col·laboració de l’Institut sobre recerca i qualitat de vida de la Universitat de Girona. La recerca, a càrrec del Sr. Joan Llosada-Gistau, la Sra. Carme Montserrat i el Sr. Ferran Casas, estudia el benestar subjectiu dels adolescents que es troben sota la tutela de l’administració, per tal de conèixer i avaluar l’impacte subjectiu de les diferents mesures protectores i col·laborar a orientar les polítiques públiques en matèria de protecció a la infància a Catalunya.  La recerca és un dels primers estudis publicats a nivell nacional i ,fins i tot, en la literatura internacional.

Els objectius de la recerca són:
– Avaluar el benestar subjectiu dels adolescents d’entre 12 i 14 anys tutelats per la DGAIA.
– Esbrinar les principals variables que influeixen en el benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya.
– Comparar el benestar subjectiu dels adolescents tutelats amb els de la població general de la mateixa edat.

La població d’estudi han estat els adolescents d’entre 12 i 14 anys sota la tutelata de l’administració a Catalunya, en alguna de les tres mesures protectores més habituals: l’acolliment en família extensa, l’acolliment en família aliena i l’acolliment en centre residencial, i els adolescents informants hi han participat de manera voluntària, garantint-ne la confidencialitat i l’anonimat de les dades

Per a la recollida de les dades s’ha utilitzat una versió específicament adaptada del qüestionari original del projecte internacional Children’s Worlds i per a mesurar el benestar subjectiu dels i les adolescents s’ha utilitzat l’escala psicomètrica Personal Well-Being Index-School Children (PWI-SC).

 

SÍNTESI DE RESULTATS

Els i les adolescents acollits en família extensa són els que mostren un millor benestar subjectiu seguit dels acollits en família aliena, amb uns nivells més propers als dels nois i noies de la població general de la mateixa edat. Els adolescents acollits en centre residencial mostren nivells més baixos de benestar subjectiu.

Segons el sexe, s’observa que entre els acollits en centre les noies mostren puntuacions més baixes en el seu benestar subjectiu que els nois. Segons l’edat, veiem que a mesura que són més grans disminueix el seu benestar, sobretot també entre els acollits en centre.

Més del 90% dels acollits, tant en família extensa com en aliena, estaven contents amb el tipus d’acolliment. Entre els acollits en centre, tan sols el 46% han respost estar contents i el fet d’estar contents o no estar-ho, afecta el seu benestar subjectiu.

El benestar subjectiu dels adolescents és més alt, en qualsevol dels tres tipus d’acolliment, a mesura que porten més anys en el mateix recurs de protecció, si han mantingut una única mesura i si no han patit cap ruptura en un acolliment familiar anterior.

En el mateix sentit, els nois i noies que viuen en centres més petits o els que han mantingut el mateix tutor o família acollidora que l’any anterior mostren, també, millor benestar subjectiu.

L’experiència escolar dels adolescents sota tutela també afecta el seu benestar subjectiu: aquells que els agrada anar a l’escola, que se senten segurs a l’escola, que estan satisfets amb els seus companys de classe o que obtenen bones notes, mostren millor benestar.

Finalment, aquells adolescents que realitzen activitats extraescolars habitualment, aquells que poden utilitzar l’ordinador periòdicament i aquells que poden sortir amb els seus amics i amigues freqüentment, mostren millor benestar subjectiu.

 

A MODE DE CONCLUSIONS

Els resultats obtinguts ens indiquen que cal potenciar decididament els acolliments familiars tan en família extensa com en família aliena.

Els centres residencials han de ser més petits i més normalitzadors. En aquesta línia, els resultats ens mostren que és possible viure satisfactòriament en un entorn residencial, però la primera condició és estar-hi d’acord.

L’estabilitat en la vida dels adolescents sota tutela és clau: no canviar de centre, no canviar de tutors/es o acollidors i no canviar d’escola afavoreix el seu benestar.

L’escola té una importància cabdal i pot jugar un paper compensador i afavoridor del seu benestar. A més, sabem que la integració escolar afavoreix a mig i llarg termini els processos d’inclusió social.

Finalment, cal potenciar el paper de les amistats i el de les activitats de temps lliure, fomentant la normalització en activitats quotidianes.

CkkzeMXWkAAzn-r

Comissió de la infància del Parlament de Catalunya. Sessió ordinària

El passar dia 19 d’abril el secretari d’Afers Socials i Famílies i el director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i vicepresident de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya, van comparèixer en sessió ordinària davant la Comissió de la Infància del Parlament de Catalunya per exposar les línies de Govern en el marc de les polítiques socials del departament de Treball, Afers Socials i Famílies i en l’àmbit de les polítiques integrals en infància i adolescència a Catalunya.

El secretari d’Afers Socials i Famílies va exposar les cinc línies de treball prioritàries, destacant en primer lloc, el foment de la promoció, la participació i la garantia de drets a partir del vigent Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2015 – 2018 que desplega el Pacte per a la Infància, i l’apoderament dels infants i adolescents amb la voluntat d’escoltar-los i fomentar la seva participació com a ciutadans. Així mateix, va manifestar el propòsit de la secretaria per a millorar el sistema de protecció vigent adequant els recursos al servei d’unes necessitats canviants, invertir en l’atenció i la prevenció del maltractament infantil o el risc de patir-ne, potenciar l’acolliment familiar com a recurs bàsic pels infants i adolescents i adequar els mecanismes i polítiques d’adopció a les necessitats de la ciutadania.

Per la seva banda, el vicepresident de la Taula Nacional de la Infància va fonamentar l’exposició de les polítiques en infància en dos eixos: la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència i el Pacte per a la Infància. Tot seguit, va detallar l’estat de situació del desplegament del Pacte per a la Infància.

Detall de l’exposició

En el torn de respostes a les preguntes dels portaveus dels diferents grups parlamentaris de la Comissió, el secretari general va informar de l’acord de Govern que s’està impulsant des del departament per donar una protecció efectiva davant els maltractaments a través d’un programa amb vàries línies d’actuació:

1. Programa per invertir en coneixement i recerca
2. Impuls del capítol IV Llei 14/2010
3. Tractament de la informació davant l’abús sexual i de la víctima
4. Campanya per a la difusió del telèfon de la infància 116.111

Pel què fa al sistema de protecció a la infància i l’adolescència va exposar la voluntat d’incrementar en 300 les places en centres, disposar de 50 nous tècnics en els centres d’acolliment, augmentar el personal tècnic del Servei d’acompanyament especialitzat per a persones joves tutelades i extutelades (SAEJ)  i finançar itineraris d’emancipació de les persones joves extutelades.

També va donar resposta a qüestions plantejades sobre les prestacions universals per fills a càrrec, per a la qual no es disposen dels recursos pressupostaris per atendre aquesta prestació, la inversió en renda mínim que augmentarà en 70 milions d’euros i inclourà complements per fills a càrrec en famílies vulnerables i sobre l’apoderament dels infants i adolescents.

Per la seva banda, el vicepresident de la Taula Nacional va donar resposta a qüestions plantejades sobre polítiques integrals en infància i adolescència i la disponibilitat de recursos, i tot seguir va fer una exposició dels punts forts i punts febles del desplegament del Pacte per a la Infància.

Detall de les respostes

3a Assemblea ordinària. Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC)

Imatges de l’assemblea

El passat 30 d’abril va tenir lloc la 3a assemblea ordinària del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC) al Casal de la Gent gran de la Barceloneta.

IMG-20160504-WA0013_2Aquesta ha estat la primera trobada després de les eleccions, on va haver-hi canvis de càrrecs a la junta i a la comissió permanent, també hi ha hagut noves incorporacions de vocals.

Després de donar la benvinguda a les noves incorporacions locals i a l’elecció de càrrecs per canvis en la junta i en la comissió permanent, la jornada de treball es va dividir en dues parts: matí, comissions de treball d’acord amb el Pla de treball planificat pel 2016 i, tarda, grups de treball per organitzar la presència del CNIAC en actes públics.

Comissions Pla de treball 2016
Comissió de comunicació externa: debat sobre la difusió a fer del treball de l’Institut de secundària de Celrà, a qui també es vol animar a crear un consell territorial, i redacció de la nota de premsa per a comunicar la trobada i el treball realitzat en aquesta assemblea.
Comissió de comunicació interna: debat sobre el compromís a assistir a les sessions de treball del CNIAC, exposició sobre el treball realitzat fins el moment, així com elaboració d’un calendari d’aniversaris i creació d’un grup de whatsapp.
Comissió de règim intern: correcció de les normes que es proposa incloure en el document de règim intern, entre les quals el procediment a seguir davant les absències a les convocatòries del CNIAC.
Comissió de difusió i nous vocals: revisió dels tríptics i cartells elaborats en sessions anteriors.

Per la tarda es varen constituir tres grups de treball per organitzar la presència del CNIAC en actes públics com el 20 de novembre Dia universal dels drets dels infants, el Saló de la infància de Barcelona, la Festa dels súpers i el Congrés internacional sobre la participació infantil que tindrà lloc el desembre vinent.

En el mateix acte es va acomiadar la primera secretària tècnica del Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya, Sra. Araceli Lázaro, i es va donar la benvinguda al nou director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Sr. Ricard Calvo.

L’acte va cloure amb la satisfacció de la feina feta i el compromís de seguir treball en els projectes d’aquest any.
IMG-20160504-WA0002_2

 

 

Ara que l’any s’acaba

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol