El CNIAC a la Unió Europea i al Consejo estatal

Sóc la Mireia Mejías Roca, representant de Tarragona al CNIAC, i el curs passat vaig participar en varis grups i projectes externs al Consell Nacional representant-lo.

Vaig començar a formar part d’un grup de joves d’Unicef, amb nois i noies de tota d’Espanya de diferents edats, la majoria majors de divuit, on cadascú venia d’un tipus de participació i d’activisme diferent (hi havia un activista climàtic, una representant d’una associació de barri de Madrid, una noia que tenia un podcast on parlava dels problemes dels joves… ) Totes les reunions van haver de ser online, però vam poder debatre temes de molta actualitat com la igualtat, el canvi climàtic, la salut mental i l’educació i vam treure conclusions molt interessants. Unicef té altres grups de joves, i un dia vam fer una reunió conjunta per intentar tirar endavant un projecte tots junts. Malauradament, no vaig poder assistir a les trobades següents, així que no conec tot el que es va parlar, però segur que els meus companys i les meves companyes van fer molta feina.

A l’abril, i també per part d’Unicef, vaig assistir a una reunió sobre la creació d’un Consell Estatal amb representants de vàries comunitats autònomes espanyoles. Prèviament, al setembre de l’any passat havia anat també a una trobada on s’havia tret aquest tema. A l’abril vam discutir i tractar la proposició de llei, on estaven tots els detalls de com havia de funcionar aquest consell. Com que som dels pocs ( o l’únic) consell autonòmic constituït, estaven molt interessats en conèixer el funcionament i l’organització del CNIAC. Personalment, els vaig encoratjar a crear més consells autonòmics per recollir de manera més concreta les preocupacions i les aportacions dels infants i els adolescents d’arreu del país. Ara el Consell Estatal ja s’ha constituït, i estic molt contenta d’haver format part de la seva creació.

A nivell europeu, vaig participar en un projecte de la Unió Europea amb adolescents de diferents països del continent. Primer vam ajudar a revisar una enquesta que després es va llançar a tots els joves de la UE. Amb els milers de respostes que vam obtenir, vam dedicar diverses reunions a treure’n resultats i conclusions que reflectissin quina és la situació de l’adolescència a Europa. Alguns dels temes que més ens preocupen són la igualtat (de gènere, racial, econòmica, etc), el canvi climàtic, l’impacte d’Internet i les xarxes socials en les nostres vides, i l’educació, sobre la qual es van proposar molts canvis i adaptacions diferents del model d’ensenyament actual. Finalment, vam presentar aquests resultats en un acte virtual on van assistir polítics de la Unió Europea, i també vam tenir la ocasió de fer-los preguntes i peticions. Tot això va enfocat cap a la nova estratègia dels Drets de la Infància i l’Adolescència sobre la que la UE està treballant, i tots els representants polítics van coincidir en que la nostra feina els va ser de gran ajuda per conèixer millor el nostre punt de vista i elaborar lleis que protegeixin els nostres drets i millorin les situacions de desigualtat que pateixen molts infants i adolescents a Europa.