Trobada del CNIAC amb Save the Children per parlar sobre la pobresa

Per començar, vàrem fer una definició del que es pot considerar que és la pobresa. La vàrem definir com “no disposar dels recursos suficients per tenir una vida digna en la societat en què es viu”. No és el mateix ser pobre a Bangladesh, on el salari mensual mitjà és de 15 euros, que a Suècia, on el salari mitjà mensual és de 3.500 euros. El món és molt desigual i, segons com, pot semblar que en els països considerats rics no hi ha pobresa, perquè ens comparem amb altres llocs del món on la pobresa s’expressa de formes més visibles als nostres ulls.

Llavors ens va fer un altre pregunta: Com es pot mesurar la pobresa? i ens va explicar que es consideren pobres a les persones que tenen menys del 60% de la mitja d’ingressos d’una població. A través de dos vídeos vàrem poder veure que la pobresa infantil afecta més a nens i a nenes de famílies monoparentals. Segons càlculs, tenir un fill/a al nostre país costa uns 750 euros al mes (menjar, roba, escola, materials…). L’Emilie ens va dir que caure en una situació de pobresa, per una persona o per una família, implica entrar en una espiral en què les situacions de desigualtat (en l’educació, en la salut…) és multipliquen. Les persones pobres tenen una esperança de vida més curta que les persones riques, etc.