Versión castellana
English version
Som el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC) i degut a la situació excepcional que estem vivint aquest dies arreu del món a causa de la pandèmia de la COVID-19, hem reflexionat i volem expressar i donar a conèixer la veu dels infants i els adolescents.
Ens adonem que els fets s’expliquen d’una manera molt adulta i complexa, dificultant la comprensió per a els infants i adolescents. El Govern no ens està donant respostes concretes sobre la nostra situació acadèmica i no sabem quan podrem tornar a les classes ni com tirarem el curs endavant. Estem preocupades pels nostres estudis i amb molts dubtes i ens sembla que no es té en compte el nostre punt de vista sobre el confinament.
De la informació rebuda per part dels mitjans de comunicació sobre la COVID-19, els infants i adolescents hem trobat a faltar explicacions de cara a nosaltres o adaptades als més petits. Creiem que la realitat no queda ben reflectida per part dels mitjans de comunicació.
El confinament es fa llarg i pesat. Els adolescents i els infants sentim tristesa i angoixa sobre què passarà ja que sentim que no us esteu fixant en nosaltres i ens fa sentir abandonades. Com ja hem mencionat abans, hi ha malestar pel nostre futur i com ens afectarà al nostre curs escolar o a la vida.
El confinament ens està portant alguns aspectes negatius. Nosaltres, els infants i adolescents, compartim algunes preocupacions amb els adults i d’altres pròpies. Degut a que no podem assistir a classe a causa de la quarantena, estem obligats a estudiar des de casa. Tenim una responsabilitat acadèmica major de la que teníem fins ara i ens costa seguir amb els nostres estudis. Al no tenir un adult que ens expliqui la matèria, és una dificultat per a nosaltres estudiar un tema i entendre de la mateixa manera que ho faríem estant a classe. El professorat està fent tot el possible per ajudar-nos, però moltes vegades no entenen la responsabilitat que tenim els infants i adolescents d’aprendre per nosaltres mateixos. Això provoca que ens sentim angoixades i confuses.
Demanem que el professorat es cohesioni, ja que en aquesta situació és de vital importància que usin tots els mètodes per ajudar-nos a comprendre aquests conceptes nous que se’ns dificulten. Cal ressaltar que és necessari que no s’aprofitin de que no hi ha un límit de feina. A més a més, i encara que les classes virtuals són una eina clau per seguir amb els nostres estudis durant el confinament, els professionals haurien de tenir en compte aquelles alumnes que no tenen els recursos essencials per seguir les classes des d’Internet. Demanem que se’ls avaluï d’una forma diferent i que es comprengui la seva situació.
El volum de feina per part dels centres educatius és també una de les nostres grans preocupacions. Creiem que les tasques no estan adaptades a la situació, ja que són enviades seguint la idea que s’ha d’avaluar com si estiguéssim a l’aula, fet que no és així. No s’ha tingut en compte que no estem acostumades a treballar des de casa: un espai que utilitzàvem per desconnectar i ara l’hem hagut de convertir en una aula.
No tot ha de ser dolent: els infants i adolescents hem tret coses bones del confinament. Hem descobert nous gustos i aficions, hem après a passar temps amb nosaltres mateixes o amb les nostres famílies. També hi ha hagut un gran canvi envers la Terra: la millora de la qualitat de l’aire i la tornada a la normalitat de molts ecosistemes. Això són bones notícies per als infants i adolescents que, com a persones preocupades pel canvi climàtic, ho celebrem.
Malgrat que estem d’acord amb les mesures de confinament decretades pel Govern, ja que l’aïllament social és la manera de parar el contagi del Coronavirus, sentim que no se’ns ha tingut en compte quan s’han aplicat aquests controls. Repetim que no tenim respostes sobre com evolucionarà el nostre curs escolar i que falta, per part dels mitjans de comunicació i el Govern, informació dirigida específicament a la infància i l’adolescència. També estem preocupades per la situació dels infants i adolescents que viuen maltractament domèstic: aquest confinament els està fent conviure amb els seus agressors i sembla que les institucions hagin oblidat el seu patiment; i també ens preocupa la falta d’un protocol que ens expliqui com hem d’actuar les persones confinades quan un membre de la nostra família ha d’estar en contacte amb l’exterior per anar a treballar.
I, per acabar, plantejar la pregunta següent: si els gossos poden sortir de casa perquè s’han de moure, per què no s’aplica la mateixa justificació en els infants d’edats entre 2 i 6-7 anys, per als quals moure’s també és essencial? El confinament pot afectar en el desenvolupament físic i psicològic dels més petits, i tal i com s’ha contemplat amb els gossos i seguint sempre el protocol de seguretat, s’ha de vetllar per la salut dels infants.
Els infants i adolescents sentim la mort de totes aquelles persones que han estat contagiades pel virus i volem donar el condol a totes les seves famílies i amistats.
Per últim, ens agradaria agrair la feina que està fent el personal sanitari i tots els científics i institucions que lluiten per frenar la COVID-19. Som conscients que gràcies a vosaltres podem seguir tirant endavant.
Finalment, donem les gràcies a tots els infants, adolescents i famílies que esteu respectant el confinament, sou molt valentes!
Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya
