30è aniversari Convenció dels drets dels infants
Síndic de Greuges
Em dic Jana, tinc 11 anys i sóc de Centelles, Osona.
Aquest és el meu primer any al CNIAC, però estic ben informada dels temes que ens preocupen als infants i adolescents.
Bé, començo explicant una mica què és el CNIAC i com funciona.
El CNIAC és un òrgan participatiu i consultiu format per infants i adolescents d’arreu de Catalunya. Les sigles del CNIAC signifiquen Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya.
Ens reunim en assemblees i durant aquestes parlem dels temes que ens preocupen, ens reunim per comissions, per grups de treball…
Les comissions són petits grups dins del CNIAC. Són quatre i cada una gestiona un tema diferent:
La Comissió de Comunicació Externa s’encarrega de redactar les notes de premsa, actualitzar les xarxes socials i altres coses relacionades amb la comunicació.
La Comissió de Comunicació Interna s’encarrega de gestionar la base de dades del CNIAC i anar-la actualitzant, com també gestiona la comunicació entre els membres del consell.
La Comissió de Regulació del Reglament de Règim Intern s’encarrega de revisar el reglament i d’assegurar-se que el CNIAC treballa segons la normativa. També raona si és necessari canviar alguna cosa del Reglament de Règim Intern o RRI.
La Comissió de Nous Vocals i Difusió difon el missatge sobre què és el CNIAC i la manera com participem i s’encarrega d’anar redactant diferents tipus de cartes pels ajuntaments que no tenen consell territorial, per veure si així en poden constituir un. També intenten que hi hagi més membres al CNIAC en representació de municipis mitjançant amb més cartes la comunicació amb els ajuntaments.
Els grups de treball són diferents grups no fixes on anem treballant aspectes del CNIAC o propostes que ens arriben des de fora. No són fixes perquè un cop s’acaba la feina feta ja no es pot treballar més.
Dins del CNIAC hi ha la junta, formada per la presidència, la vicepresidència adolescent, la vicepresidència infantil i la secretaria.
També hi ha una comissió, la Comissió Permanent o CP, formada per deu membres del CNIAC i els quatre membres de la junta. Aquesta gestiona les comissions i els grups de treball.
El passat dissabte nou de novembre van tenir lloc les eleccions per junta i CP. La junta actual la formen la Júlia com a presidenta, en Roc de vicepresident adolescent, la Blanca de vicepresidenta infant i la Laia (que la tenim aquí) com a secretària. De vocals de CP infant van sortir en Lluís, la Júlia, en Josep, la Carla i jo. De vocals de CP adolescents van sortir en Xavi, en Jordi, la Lucía, la Jara i la Mireia.
Ara que ja he explicat el funcionament del CNIAC, explico què ens preocupa:
Principalment ens preocupen molt les desigualtats de gènere, en com arriben a afectar als sous dels treballadors i a la vida quotidiana. El respecte i la igualtat són aspectes que la societat ha de millorar i creiem interessant que a l’escola i a casa se’n parli. Volem acabar amb les desigualtats racistes o LGTBIfòbiques per així aconseguir una societat equilibrada.
Creiem que hi ha bastant masclisme en els llocs de treball, o sigui, amb el gènere que fa cada feina. Per exemple, la majoria de personal de neteja són dones i la majoria del cos de bombers són homes. I els alts càrrecs de les empreses majoritàriament estan ocupats per homes. Crec que els homes estan encara, ni que sigui una mica, més valorats que les dones. També es fa present el masclisme en la violència de gènere i els assassinats.
També ens interessem per la salut i el benestar, ja que aquesta temàtica és important en la nostra vida. Relacionem la salut i el benestar amb la temàtica d’oci i creiem que aquesta no es té prou en compte o no es desenvolupa com nosaltres voldríem. Demanem més activitats lúdiques, d’igual manera a nivell urbà i educatiu.
Tornant al tema de salut, creiem rellevant que des dels centres educatius es produeixin xerrades de drogues, educació sexual i alimentació. Ens agradaria poder aconseguir l’abaratiment dels medicaments ja que hi ha persones malaltes que per culpa dels preus dels medicaments no poden obtenir-los.
Veiem necessària una educació de qualitat per tothom. Ens agradaria que el professorat passés per una formació que expliqués com actuar davant dels conflictes partint del respecte i la convivència, respectant totes les versions del problema tot adaptant-se a les diferents personalitats de l’alumnat. L’educació és un aspecte necessari perquè quan els infants i adolescents ens fem grans, necessitarem la qualitat del saber per enfrontar-nos als problemes de la vida, resoldre petits fets que ens trobem al dia a dia i per trobar una bona feina que ens agradi.
Als infants i als adolescents ens preocupa molt la manera en la que ens pot afectar el canvi climàtic i què pot passar. Els adults i polítics malbaraten el planeta i ens deixen a nosaltres els problemes importants que cal solucionar. Ara, ells són els que prenen les decisions importants però quan el canvi climàtic perjudiqui més a la humanitat serem els infants i adolescents d’ara els adults i polítics de llavors.
Demanem l’ús de més energies renovables com l’eòlica i la solar i que el plàstic sigui reemplaçat per altres materials biodegradables. Per exemple, que les bosses de plàstic del supermercat es substitueixin per bosses compostables. Preguem que tots, conjuntament, intentem frenar la contaminació a l’atmosfera. Només així aconseguirem petits canvis que poden salvar el planeta i fer-lo més viu.
Ens hem fixat que hauríem de tenir ciutats més sostenibles.
Recomanem la disminució de vehicles de gasolina fomentant els vehicles elèctrics. Demanem l’utilització i fomentació de vehicles com patins, patinets o bicicletes, com també el desplaçament a peu.
Relacionat amb això, també demanem producció i consum responsable.
Són altres petites accions que podem aplicar a mantenir l’ecosistema i salvar el planeta al qual tots vivim. Donem una mica més de respecte al planeta Terra.
També ens hem fixat que els líders d’alguns països tenen una espècie de rivalitat entre ells que ve de temes de política o personals que s’hauria d’acabar tan aviat com fos possible.
Aquestes rivalitats porten guerres. Les guerres destrueixen ciutats i pobles, vides, i encara que un sàpiga que no hi ha res a fer encara queda un bri d’esperança als ulls dels qui pateixen.
Però no només hi ha la desgràcia de la guerra, sinó també la del canvi climàtic, la pobresa, la fam… però si tots els ciutadans de la terra treballem conjuntament es pot solucionar.
Volem que es tingui més en compte als infants i adolescents d’altres països on han de treballar des de petits, anar a la guerra, marxar del país per refugiar-se, no tenen escoles, ni medicaments, ni menjar, ni aigua. La situació en la que viuen aquests infants i adolescents és injusta i desfavorable. S’ha de buscar una solució. Aquests infants i adolescents són persones i tenen una vida.
Ells són com nosaltres, l’únic que potser d’una nacionalitat diferent. Creiem que el més encertat ara és donar-los suport i que se sentin estimats, valorats, i sobretot escoltats.
Volem que se’ls tingui en compte com se’ns té en compte a nosaltres.
Crec que parlo en nom de tots els vocals del CNIAC i dels membres dels consells territorials quan dic que tots ens sentim orgullosos i afortunats de formar part d’aquests òrgans. Voldríem que hi hagués òrgans com aquests arreu del món per fer fluir la participació infantil i adolescent. Fins i tot un òrgan internacional!!
Tots disfrutem donant la nostra opinió i sabent que se’ns escolta.
Creiem que ha arribat l’hora de saltar cap al cel i lluir-nos. De brillar com estrelles. Creiem que ha arribat l’hora que cap adult ens empenyi o parli per nosaltres. Som prou grans i forts. Ara sabem caminar i espavilar-nos. Ara sabem córrer. Ara sabem volar.
Tot el que necessitem per canviar el món és que ens donin una mica més de veu.
Ara, si teniu alguna pregunta la podeu fer i intentaré respondre-us.
Jana Vilaró
Vocal infantil a la Comissió Permanent
