Acolliment en família aliena: la visió des de la família acollidora

Article enviat al Bloc del Pacte per
l’Associació de Famílies Acollidores de Barcelona (AFABAR).

·

Què significa per a una família acollidora la figura de l’acolliment? Ras i curt, és un projecte de vida que equival a tenir una filla o un fill més a casa. La persona acollida és estimada com un més de la família, se’n té cura, se l’acarona i se l’educa com a un fill biològic, tot i que sabem que algun dia aquesta personeta retornarà amb la seva família d’origen. Mentre és amb nosaltres, però, la idea és aconseguir que se senti integrada en un ambient familiar estructurat, on tingui totes les necessitats afectives i materials cobertes. I, com qualsevol altre dels petits de casa, en certs moments ens donarà alegries i en d’altres ens donarà disgustos i ens farà patir: és inevitable que això sigui així!

L’acolliment no és un camí de roses: nois i noies arriben després de patir vivències d’inseguretat, pors, trastorns emocionals i conductuals… Les famílies que acollim intentem amb tots els mitjans de què disposem que les carències acumulades no siguin un impediment per al correcte desenvolupament d’aquella o d’aquell a qui acollim. Les nostres eines? L’amor, la paciència i la constància. És important posar-se en la pell del qui acollim, víctima de situacions per les que no hauria d’haver passat mai: abandonaments, negligències, maltractaments, agressions… Volem que la feina que fem les famílies acollidores sigui reparadora per a tots els seus membres i la nostra recompensa és veure els fruits de la millora que, dia a dia, les nenes i els nens acollits experimenten.

Imatge de ponsulak | FreeDigitalPhotos.net

No us penseu pas que les famílies acollidores som súper famílies, no. Simplement encarem la tasca pensant que qui ara és un infant o una o un jove es mereix aquesta oportunitat, i que al cap d’uns quants anys seran les i els adults del futur. Si els ajudem en aquests moments que més ho necessiten, estem contribuint amb el conjunt de la societat a fer-los persones plenes i competents en la seva vida.

Sovint, la gent ens diu: “Jo no podria, què passa quan marxa?” Les famílies que acollim establim vincles profunds amb les personetes que acollim i caldrà tenir-ho present quan el moment arribi, però jo crec que la pregunta hauria de ser una altra: “Com seria la vida d’aquest infant o jove que jo acullo si no fos ara amb mi?” Potser s’estaria un temps en un centre: segur que estaria ben cuidat, però… se sentiria especial, respectat? Hauria de passar les vacances sola o sol al centre? Com veuria el seu futur? Els petits gestos i situacions que tenim a casa amb ells (una carícia, un petó anar a dormir, una abraçada, una rialla…) poden ser intranscendents per a nosaltres que els fem, però per a aquests infants i adolescents són absolutament significatius i rellevants.

Què és, doncs, l’acolliment? Una muntanya russa amb un recorregut ben mogudet en què (malgrat tot!) estàs desitjant de pujar-hi, amb moments de riures i amb moments d’un no-sé-què a l’estómac; amb moments que no voldries baixar-ne mai, i amb d’altres en què desitges d’arribar ràpid al final del recorregut. En acabat el circuït, però, per regla general vols tornar a pujar-hi ràpidament perquè el recorregut viscut el fas, sempre, d’allò més ben acompanyat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s