El Pacte, un compromís de tothom amb la infància i l’adolescència de Catalunya

Article enviat al Bloc del Pacte per Josep Villena i Segura,
President de la Taula per a la Infància i l’Adolescència de Catalunya.

·

Les polítiques d’infància de Catalunya han observat un canvi considerable en els darrers anys. La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, la creació de la Comissió de la Infància del Parlament de Catalunya i el Pacte per a la Infància en són un exemple. La celebració de jornades, la realització d’estudis i informes fets en els darrers anys, la voluntat de canvi d’algunes administracions públiques i les reivindicacions d’entitats d’infància han culminat en aquest canvi substancial.

A l’any 2006 es constata “… la necessitat d’impulsar un pacte per a la infància i l’adolescència com la màxima prioritat política i social”. El 2011, el Departament de Benestar Social i Família n’assumeix el lideratge, redacta una primera proposta de document de bases i convoca les entitats perquè hi participin i en facin les aportacions i els suggeriments oportuns per a la seva redacció final.

El Pacte per a la Infància a Catalunya se signà finalment el 19 de juliol d’aquest any per 70 institucions, entitats i administracions. Neix amb la complicitat i el compromís de dur-lo a terme fent prevaldre l’interès superior dels infants per sobre de la visió o les mirades particulars de cada grup. Un des aspectes més importants del Pacte és la seva interinstitucionalitat i transversalitat, tot implicant-hi tan els grups parlamentaris catalans, les institucions i entitats socials, com el Govern representat, a més del propi Departament de Benestar Social i Família, pels Departaments de Salud, Ensenyament, Justícia i Governació, i Interior i Relacions Institucionals.

El 13 de novembre de 2013, la consellera Neus Muntè va presidir al Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat, la constitució de la Comissió de seguiment del Pacte per a la Infància, posant sobre la taula els primers compromisos que el Govern català va adoptar en signar el Pacte. Aquest document, però, no és tan sols del Govern: és el punt de trobada de tots els estaments i actors socials i econòmics signants, per reflexionar, analitzar i projectar les polítiques d’infància i adolescència de Catalunya d’acord amb la responsabilitat que correspon a cadascun d’ells.

La Comissió de Seguiment ha de dotar-se dels mecanismes necessaris que li permetin dialogar, ser crítics constructivament, rigorosos i dinàmics, i seguir de prop el desenvolupament de cadascuna de les línies estratègiques acordades, i de la calendarització i dotació pressupostària que hi corresponguin.

El Pacte ha de ser el punt d’encontre per aconseguir superar els efectes de la pobresa en els infants, el desplegament progressiu de la Llei 14/2010 i la realització del Pla d’Infància en els propers anys. L’aprovació (aquest darrer mes de juliol) del Decret dels Consells de Participació Territorial dels infants i els adolescents de Catalunya és un dels aspectes més nous del Pacte, que desenvolupa l’article 27 de la Llei 14/2010. Aquest Decret promou la capacitat que infants i adolescents siguin escoltats, aconseguir la seva representativitat democràtica i facilitar la seva participació social.

Considerant la importància d’aquest Pacte per a la ciutadania en general, hem de retreure als mitjans de comunicació que no es fessin pràcticament ressò de la seva signatura. Per a la seva efectivitat, el Pacte necessita de ser conegut per la societat civil, rebre’n el seu suport i comptar amb la complicitat dels mitjans de comunicació, que han d’assumir la seva responsabilitat social vers la infància.

Si, com és d’esperar, nens i nenes són el valor més preuat del nostre país, hem de ser ambiciosos i fer que del Pacte en traiem tot allò que ens pugui donar. Catalunya té el deure amb els seus ciutadans més petits de què gaudeixin del màxim de benestar social possible, que es correspongui al d’un estat que inverteix en els seus infants el què més pot. Els nens i nenes han de conèixer bé els seus drets, s’han de sentir escoltats, estimats i preparats per participar socialment com a ciutadans de ple dret, per viure amb plenitud, lliurament i democràticament, essent el més feliços possible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s