Comissió parlamentària d’infància

El proppassat mes de gener, el Parlament de Catalunya en sessió parlamentària ha aprovat la creació d’una comissió específica per a la infància. La proposta de resolució presentada per tots els grups per crear una comissió específica per a la infància, durarà tota la legislatura i ha de vetllar perquè la perspectiva de la infància es tingui en compte en qualsevol actuació del Parlament. Així, es pretén afavorir l’aplicació efectiva de la convenció sobre els drets de l’infant, amb la proposta de mesures de sensibilització, estudis i control del compliment de la normativa sobre infància.

Aquest és un pas més que fa el Parlament per a l’impuls de les politiques d’infància que permetrà, a través de la comissió, “exercir més control sobre l’acció del Govern en aquest àmbit i aconseguir una millor coordinació de tots els grups parlamentaris a l’hora de treballar en polítiques destinades a la defensa dels drets de la infància i servirà per sumar esforços en aquest sentit” tal com expressa el Conseller de Benestar Social i Família Josep Lluís Cleries.

Hem de remuntar-nos al 1981, tal com recull el Diari de sessions del Parlament, quan “l’extingida Direcció General de Protecció i Tutela de Menors va encarregar a cinc persones de reconegut prestigi entre el món de la infància de preparar un document que servís de base per fer una declaració de principis que va ser assumida per tots els grups d’aquesta Cambra i que després d’un debat va ser aprovat el 10 de desembre de l’any 1981[1]”. Aquesta votació va donar lloc a la Resolució 37/1 del Parlament de Catalunya sobre els drets de la infància, aprovada per la Comissió de Política Social en sessió tinguda el dia 10 de desembre de 1981 (BOPC núm. 60, Legislatura I, de 21 de desembre de 1981). Resolució que recollia l’esperit de la Declaració de les Nacions Unides del 1959, la qual desenvolupava el caràcter social dels drets dels infants.

El 1989 es va aprovar per les Nacions Unides la Convenció internacional sobre els drets de l’infant i, després de la “signatura de la convenció per part del Govern central, el primer Parlament a nivell de tot de 1’Estat i un dels primers d’Europa que recull els principis de la Convenci6 en una resoluci6 és el Parlament de Catalunya[2]”. Tal com recull el Diari de sessions del Parlament, “amb la ratificació de la convenció per part de la majoria de països que conformen les Nacions Unides, s’està afirmant, a nivell internacional, que els infants tenen drets, que s’han de protegir, defensar i desenvolupar.

La ratificació te un caràcter d’obligatorietat per als estats membres; no és, com era l’anterior declaració dels drets des infants, un simple principi general[3]”. Així, el 1991 el Parlament de Catalunya vol recollir l’esperit de la Convenció, on a més dels drets socials es recullen els drets polítics, econòmics i culturals de la infància i l’adolescència, i el Butlletí del Parlament de Catalunya (BOPC núm. 248. Legislatura III) publica el 18 de març de 1991 la Resolució 194/III del Parlament de Catalunya, sobre els Drets de la Infància, adoptada per la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana el dia 7 de març de 1991.

[1] DSPC serie C, número 206. Legistatura III, de 7 de març de 1991, pàg. 4046
[2] DSPC serie C, número 206. Legistatura III, de 7 de març de 1991, pàg. 4046
[3]
DSPC serie C, número 206. Legistatura III, de 7 de març de 1991, pàg. 4047

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s